Autor: Pablo Muiño

Una cuidada selecció de Punt TIC es va trobar amb la delegació de la xarxa mundial Telecentre.org en el que va ser una reunió de treball molt fructífera. Miguel Raimilla, Executive Director, i Teresa Camba, Director of Operations, van voler explicar l'ideari i el model de treball de Telecentre.org Foundation, i conèixer en primera persona algunes de les millors pràctiques en el marc de la Xarxa Punt TIC.

Convocats per la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació, els Punt TIC de Ribes de Freser "Televall", el Telecentre del Solsonès, Punt TIC Santa Bàrbara "Infocentre", el Projecte municipal Sant Feliu On Line, els gestors del Punt TIC Òmnia Presons i l'Associació per a Joves Teb es van trobar amb Telecentre.org Foundation per compartir models de bones pràctiques i tantejar possibles col·laboracions futures.

La trobada va començar amb l’exposició del model de Telecentre.org, una xarxa mundial de persones i organitzacions compromeses a incrementar l'impacte social i econòmic de desenes de milers de telecentres comunitaris, mitjançant la millora i l'enfortiment del que aquests equipaments realitzen. Aquesta xarxa dóna suport i dinamitza punts d’accés a Internet i tot tipus de tecnologies que promoguin l’apoderament i l’augment d’oportunitats de la població arreu del món.

Miguel Raimilla va centrar la seva intervenció en la importància de consolidar una identitat com a comunitat global de tots els telecentres del món, malgrat l’enorme diversitat d’organitzacions que els gestionen, la transcendència d’aconseguir una sostenibilitat mitjançant la seva transformació en canals de distribució d’una multiplicitat de serveis d’alt impacte socio-econòmic i comunitari, la conscienciació que la gratuïtat ha de desaparèixer dels models actuals, la necessitat d’incrementar la visibilitat del treball que realitzen per tal d’augmentar les opcions d’establir associacions estratègiques, el desafiament d’intercanviar expertise entre les diferents organitzacions (mètodes, continguts i models), l’exigència d'implantar estàndards de qualitat i gestió de servei que permetin disposar de dades i estadístiques significatives i l’evidència d’esdevenir nodes generadors d’oportunitats i impacte (econòmiques, socials, d’ocupació, educatives i de capacitació, culturals...) i pols de desenvolupament local.
 
Teresa Camba va presentar la campanya mundial Telecentre Woman: Digital Literacy Campaign de Telecentre.org, basada en la capacitació orientada a enfortir les competències d’ocupabilitat i emprenedoria de les dones a través d’un procés d’alfabetització digital sota una perspectiva de gènere. Els objectius d’aquesta acció són l’empoderament digital de més de 1.000.000 de dones al voltant del món utilitzant telecentres i espais comunitaris d’accés a les TIC com a aules d’aprenentatge.
 
A continuació, Ricard Faura, cap del Servei de Societat de Coneixement de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, i Esther Subias, coordinadora de l’equip dinamització TIC de l’Associació per a Joves Teb i coordinadora del projecte de Dinamització de la Xarxa Punt TIC, van presentar la xarxa catalana. Aquesta ofereix un model integrat per diferents centres, espais i punts per accedir a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i dinamitzar el seu entorn. La missió és detectar les necessitats socials i empresarials del territori, per promoure l'adquisició del coneixement i la divulgació dels avantatges de l'ús de les TIC entre la ciutadania, les administracions locals i les empreses.
 
Seguidament es van presentar 4 experiències destacades en el territori. Els 4 centres o projectes de referència local pel que fa a la societat del coneixement, espais integradors que potencien la dinamització comunitària i/o empresarial del territori, van ser:

• Telecentre de Ribes de Freser "Televall" de la Fundació Televall. En Gaspar Tarrida, coordinador de projectes, va explicar nous projectes i filosofia de Televall, que va ser el primer centre de teletreball a Catalunya i avui, amb més de 10 anys d'experiència, té com a objectiu principal evitar la fractura digital en un entorn rural apostant per la dinamització social i econòmica amb les TIC a tots els àmbits de la comarca del Ripollès i als territoris veïns (Garrotxa i Cerdanya). El projecte, reconvertit en pocs anys en una fundació sense ànim de lucre, ofereix tot tipus de serveis tecnològics, des de la formació a l'assessorament per a teletreballadors/es i petites empreses, passant per la divulgació de noves solucions tecnològiques en jornades de difusió apostant per l'acció de dinamització de les administracions locals.

• El Telecentre del Solsonès del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) de Solsona. Paloma Hernández, especialista en formació en TIC a l'Àrea de Formació, Qualitat i Desenvolupament Local del centre, i Imma  Clot, directora serveis i viver d'empreses, van explicar diverses actuacions entre elles el Rural Living Lab Pirineus del CTFC, que ja forma part de la Xarxa Europea de Living Labs (ENoLL: European Network of Living Labs) i l’objectiu de la qual és contribuir a la creació d’un sistema europeu d’innovació dinàmic. L’ENoLL té com a objectiu donar suport co-creatiu, humà d’investigació centrada i impulsada per l’usuari, el desenvolupament i la innovació per tal de satisfer millor les necessitats de la gent. Dóna suport a l’estratègia “Europa 2020″ per un creixement intel•ligent, sostenible i solidari, per fer front als actuals reptes econòmics, financers, socials i ambientals, en particular l’Agenda Digital per a Europa, una de les set iniciatives emblemàtiques de l’Europa 2020, que té per objecte definir el paper clau que permet que l’ús de les TIC, alguns dels eixos fonamentals sobre els quals se sustenta el treball dels Living Lab són: la innovació social. Inclusió Social, l’e-Govern. e-Participació, el Creative Media. Xarxes Socials. Web 2.0, etc. Un Living Lab és una plataforma oberta per involucrar les comunitats d’usuaris com a contribuents a les innovacions, la traducció literal és la d’un “Laboratori Vivent”. Es tracta d’un nou concepte de recerca centrat en la persona usuària, que es recolza en la innovació oberta i els escenaris reals.

• Punt TIC "Infocentre" de l'Ajuntament de Santa Bàrbara. Mercè Fort, dinamitzadora digital, va explicar diverses accions del Punt TIC, que va formar part de la xarxa de Telecentres de Teletreball de Catalunya i que és una eina de l’ajuntament per a donar servei, no només als ciutadans, sinó també a totes les empreses i associacions de la població on s’ubica. El Punt TIC forma part de l’àrea de dinamització econòmica de l’Ajuntament de Santa Bàrbara i el seu treball destaca per la seva transversalitat i per la seva tasca participativa en les activitats locals. El Punt TIC compta amb una sala per a connectivitat i activitats vàries, una aula de formació, un viver d'empreses i un despatx on està un agent d’ocupació i desenvolupament local.

• Maria Bobes, del Punt TIC Òmnia Presons va explicar diferents experiències i projectes duts a terme en el marc penintenciari i, especial, amb població femenina.
• Projecte municipal Sant Feliu On Line. En Pablo Muiño, dinamitzador digital de ciutat, va exposar diverses línies de treball innovadores des del Punt TIC del Palau Falguera i la regidoria de noves tecnologies, estratègies de comunicació i generació de continguts digitals i audiovisuals des de d’un projecte d’inclusió digital, fórmules de col·laboració público-privades en la dinamització digital del territori, concertació amb actors locals (UOC, associació XarCont...), participació, suport i recolzament a esdeveniments amb format i/o temàtica innovadora (Media 140, Café&Jobs, PinkSlipParty...). En representació del treball del foment de les TIC i la innovació local a Sant Feliu també van assistir en Joan Povedano i l’Alicia Cañellas de l’associació XarCont, Xarxa Continguts i Territori.

La darrera part de la trobada va consistir en un interessant debat entre tots el assistents sobre el present i el futur dels telecentres. Algunes de les conclusions generals van ser:

• S’ha de treball amb orientació a un nivell de gestió i de desenvolupament que permeti crear productes, metodologies i serveis capaços de respondre a les cada vegada més complexes necessitats de les comunitats on els telecentres operen. S’ha de poder combinar lo millor del món de les entitats del tercer sector amb la dinàmica i adaptabilitat del món empresarial i dels negocis.
• Els telecentres són la principal finestra d'accés al món digital, i a les oportunitats que ofereix, per a més de dos mil milions de persones en el món, això significa una xarxa social molt gran.
• L’accés a Internet és un dret humà fonalmental.
• Equipaments amb un gran valor social i comunitari no són antagònics amb que cada servei ofert incorpora un cost que s’ha de pagar. Ànim de lucre i línia social es poden compaginar. El repte passa per equipaments sustentables.
• S’han d’introduir models de negoci en els telecentres fent aquests sostenibles i sustentables. La comunitat s’ha de implicar en el seu manteniment. Els patrocinis i mecenatges són viables així com els models de col·laboració público-privada.
• El concepte clàssic d’alfabetització digital ha mort. Estem en una segona fase.
• L’emprenedoria ha de formar part dels telecentres. Els telecentres han de relacionar-se amb les empreses de l’entorn local, incorporar la seva lògica i complementar-la.
• L’experiència demostra que el model d’èxit és el aquell en que els telecentres són centres de desenvolupament local, i promoció econòmica, molt importants.
• Els telecentres han de comunicar i explicar bé les “seves històries”.
• S’han d’aprofitar més temes com la capacitació en línia i el cotreball i explorar les possibilitats del mobil learning i la geolocalització.

Així doncs, la trobada va ser molt enriquidora i va servir per poder aportar col·lectivament noves dimensions de debat i reflexió a la comunitat de telecentres així com treballar l’anàlisi i projecció d’escenaris de futur.